ProZ.com translation contests »
25th translation contest: "Alien first impressions" » English to Catalan » Entry by Roser-Agnès Navarro


Source text in English

Translation by Roser-Agnès Navarro (#30785)

Imagine dining in a European capital where you do not know the local language. The waiter speaks little English, but by hook or by crook you manage to order something on the menu that you recognise, eat and pay for. Now picture instead that, after a hike goes wrong, you emerge, starving, in an Amazonian village. The people there have no idea what to make of you. You mime chewing sounds, which they mistake for your primitive tongue. When you raise your hands to signify surrender, they think you are launching an attack.

Communicating without a shared context is hard. For example, radioactive sites must be left undisturbed for tens of thousands of years; yet, given that the English of just 1,000 years ago is now unintelligible to most of its modern speakers, agencies have struggled to create warnings to accompany nuclear waste. Committees responsible for doing so have come up with everything from towering concrete spikes, to Edvard Munch’s “The Scream”, to plants genetically modified to turn an alarming blue. None is guaranteed to be future-proof.

Some of the same people who worked on these waste-site messages have also been part of an even bigger challenge: communicating with extraterrestrial life. This is the subject of “Extraterrestrial Languages”, a new book by Daniel Oberhaus, a journalist at Wired.

Nothing is known about how extraterrestrials might take in information. A pair of plaques sent in the early 1970s with Pioneer 10 and 11, two spacecraft, show nude human beings and a rough map to find Earth—rudimentary stuff, but even that assumes aliens can see. Since such craft have no more than an infinitesimal chance of being found, radio broadcasts from Earth, travelling at the speed of light, are more likely to make contact. But just as a terrestrial radio must be tuned to the right frequency, so must the interstellar kind. How would aliens happen upon the correct one? The Pioneer plaque gives a hint in the form of a basic diagram of a hydrogen atom, the magnetic polarity of which flips at regular intervals, with a frequency of 1,420MHz. Since hydrogen is the most abundant element in the universe, the hope is that this sketch might act as a sort of telephone number.
Imagina que estàs sopant en una capital europea on no coneixes l’idioma local. El cambrer parla només un poc d’anglès, però d’una forma o d’altra, aconsegueixes demanar alguna cosa del menú que reconeixes, t’ho menges, i pagues el compte. Ara imagina que en lloc d’això, una caminada ix malament i acabes, mort de fam, en un poble de l’Amazones. La gent allà no té ni idea de què fer-ne, de tu. Intentes fer-te entendre’t amb sons de mastegar, però ells ho confonen amb la teua llengua primitiva. Quan aixeques els braços per a simbolitzar rendició, ells creuen que has començat un atac.
La comunicació sense un context compartit és difícil. Per exemple, els llocs radioactius no s’han de visitar durant desenes de milers d’anys. Tenint en compte que l’anglès de fa tan sols mil anys ja es inintel·ligible per a la majoria dels parlants actuals, els països han tingut greus problemes per a crear avisos que marquen els residus nuclears. Els comitès responsables d’això s’han inventat de tot: des de torres de punxes de cement, fins a “El crit” d’Edvard Munch, passant per plantes genèticament modificades que es tornen d’un blau alarmant. No hi ha cap garantia que qualsevol d’aquests símbols siga comprensible en el futur.
Alguns dels qui van treballar en aquests missatges de zones amb residus, també han format part d’un repte encara més gran: la comunicació amb vida extraterrestre. Aquest és el tema d' "Extraterrestrial Languages". Un nou llibre escrit per Daniel Oberhaus, un periodista de "Wired".
No sabem res de com els extraterrestres assimilen la informació. Un parell de plaques enviades a principis dels anys 70 amb les Pioneer 10 i 11, dues naus espacials, mostren éssers humans despullats i un mapa aproximat per a trobar la Terra (elements rudimentaris, però fins i tot això vol dir assumir que els alienígenes poden veure). Com que naus d’aquesta mena no tenen més que una infinitíssima oportunitat de ser trobades, s’emeten transmissions de radio des de la Terra, que viatgen a la velocitat de la llum, i que tenen més probabilitats d’aconseguir establir contacte. Però igual que una ràdio terrestre pot ser sintonitzada en la freqüència correcta, passa el mateix amb una d’interestel·lar. Com trobaran els alienígenes la freqüència correcta? La placa Pioneer dóna una pista en forma de diagrama bàsic d’un àtom d’hidrogen, la polaritat magnètica del qual canvia en intervals regulars, amb una freqüència de 1.420 MHz. Com que l’hidrogen és l’element més abundant a l’univers, l’esperança és que aquest esborrany actue com una espècie de número de telèfon.


Discuss this entry