ProZ.com translation contests »
11th ProZ.com translation contest: "Contemporary society" » English to Catalan » Entry by Jaume C (X)


Source text in English

Translation by Jaume C (X) (#13345)

We're accustomed to glamour in London SE26: Kelly Brook and Jason Statham used to live above the dentist. But when Anouska Hempel's heels hit the cracked cement of the parking space outside my flat, it's hard not to think of those Picture Post photographs of royalty visiting bombed-out families during the second world war. Her mission in my modest tract of suburbia is, however, about more than offering sympathy. Hempel—the woman who invented the boutique hotel before it bore any such proprietary name—has come to give me information for which, judging by the spreads in interiors magazines and anxious postings on online DIY forums, half the property-owners in the Western world seem desperate: how to give an ordinary home the look and the vibe of a five-star, £750-a-night hotel suite. To Hem­pelise, in this case, a modest conversion flat formed from the middle slice of a three-storey Victorian semi.

"You could do it," she says, casting an eye around my kitchen. "Anyone could do it. Absolutely no reason why not. But there has to be continuity between the rooms. A single idea must be followed through." She looks out wistfully over the fire escape. "And you'd have to buy the house next door, of course." That's a joke. I think.

...

It's worth pausing, though, to consider the oddness of this impulse. The hotel room is an amnesiac space. We would be troubled if it bore any sign of a previous occupant, particularly as many of us go to hotels in order to do things we would not do at home. We expect a hotel room to be cleaned as thoroughly as if a corpse had just been hauled from the bed. (In some cases, this will actually have happened.) The domestic interior embodies the opposite idea: it is a repository of memories. The story of its inhabitants ought to be there in the photos on the mantelpiece, the pictures on the wall, the books on the shelves. If hotel rooms were people, they would be smiling lobotomy patients or plausible psychopaths.
Estem acostumats al glamur, al districte SE26 de Londres: Kelly Brook i Jason Statham vivien al pis de dalt del dentista. Però quan els talons d'Anouska Hempel repiquen sobre el ciment de l'aparcament a l'exterior del meu pis, és difícil no pensar en aquelles fotografies del Picture Post que mostraven membres de la reialesa visitant les famílies que havien patit bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial. La seva missió en el meu modest espai del suburbi és, però, quelcom més que oferir simpatia. La Sra. Hempel -la dona que va inventar l'hotel boutique ja abans que rebés aquesta denominació- ha vingut a donar-me informació per la qual, si hem de jutjar per les dobles pàgines a les revistes d'interiorisme i els ansiosos missatges als fòrums de bricolatge, la meitat dels propietaris del món occidental semblen desesperats: com donar a una llar ordinària l'aspecte i l'aire d'una suite d'hotel de cinc estrelles de 750 lliures per nit. Per "hempelitzar", en aquest cas, un modest pis format a partir de la divisió per la meitat d'una casa victoriana de tres plantes semiadossada .

"Podries fer-ho", diu ella, donant un cop d'ull a la cuina. "Qualsevol podria fer-ho. No hi ha absolutament cap raó perquè no. Però ha d'haver-hi continuïtat entre les habitacions. S'ha de seguir amb una sola idea". Llavors mira pensativa cap a la sortida d'incendis. "I hauries de comprar la casa del costat, és clar". És broma. Crec.


...

Val la pena parar-se, però, a considerar la raresa d'aquest impuls. Una habitació d'hotel és un espai amnèsic. Ens inquietaria trobar-hi qualsevol senyal d'un ocupant previ, particularment perquè molts de nosaltres anem als hotels per fer coses que no faríem a casa. Esperem de l'habitació de l'hotel que hagi estat netejada tan minuciosament com si un cadàver acabés de ser aixecat del llit. (En alguns casos, això pot haver passat realment). L'interior d'una llar simbolitza la idea oposada: és un dipòsit de records. La història dels seus habitants ha d'ésser-hi present a les fotos sobre la lleixa, als quadres de la paret, als llibres dels prestatges. Si les habitacions d'hotel fossin persones, serien pacients lobotomitzats somrients o psicòpates plausibles.


Discuss this entry